Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona

A la primera trobada feminista de Llatinoamèrica i del Carib celebrada a Bogotà al Juliol de 1981 es va escollir el dia 25 de Novembre com ‘Dia Internacional de l’ Eliminació de la Violència contra la Dona’, en commemoració de la data de l’assassinat de les germanes Mirabal, tres germanes dominicanes assassinades per la seva oposició a la dictadura de Trujillo el 1960.

L’ Assemblea General de las Nacions Unides, en resolució 54/134 de 17 de Desembre de 1999, va conferir caràcter oficial a aquesta data.

A Espanya, per tal de lluitar contra la violència vers les dones, l’any 2004 es va promulgar la ‘Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género’ que pretén donar una resposta global a les dones sotmeses a la violència masclista.

Aquesta llei, que recull l’alarma social que aquest tipus de delictes han generat i continuen generant a la societat espanyola, vol lluitar contra la violència exercida contra les dones pel simple fet de ser-ho -considerades pels seus agressors com a persones sense drets bàsics com són la llibertat, el respecte i la capacitat de decisió-, considerant la violència de gènere com “un dels atacs més flagrants als drets fonamentals com la llibertat, la igualtat, la vida, la seguretat i la no discriminació proclamats a la nostra Constitució, segons recull l’Exposició de Motius de la Llei.

Amb la voluntat de donar una resposta integral a la violència exercida sobre la dona, s’abasten aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d’atenció posterior a la víctima, introduint a més una nova regulació penal, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat i el respecte a la dignitat humana i la llibertat de la dona. Si bé totes aquestes accions no van dirigides a donar cobertura a qualsevol tipus de violència sobre la dona, sinó únicament aquells supòsits en els quals l’agressor i la víctima estan o han estat lligats per una relació conjugal o una relació de similar afectivitat, i sempre i quan les agressions (físiques o psicològiques) siguin “manifestación de la discriminación, la situación de desigualdad y las relaciones de poder de los hombres sobre las mujeres”.

Entre els aspectes educatius s’inclou en el pla d’educació el respecte a la igualtat -amb la intenció d’eliminar obstacles a la plena paritat-, es preveu l’escolarització immediata del fills que hagin de canviar de domicili com a conseqüència de la violència de gènere, s’eliminen dels materials educatius els estereotips sexistes, i es promou la formació específica del professorat en matèria d’igualtat incloent eines per la detecció de la violència en l’àmbit familiar.

En l’àmbit de la publicitat es considera il·lícit l’ús de la imatge de la dona en situacions de tracte vexatori o discriminatori, i es preveuen accions de cessació davant els Tribunals. L’objectiu és que els mitjans de comunicació fomentin la paritat entre homes i dones evitant la discriminació per raó de sexe.

Les mesures previstes també incideixen en l’àmbit sanitari, promovent la formació continuada dels metges per tal d’afavorir el diagnòstic precoç de la violència de gènere, així com oferint assistència i rehabilitació a les dones maltractades.

S’afegeixen a més un seguit de drets de la dona maltractada que van des del dret d’informació, l’assistència social integral (psicològica, de recolzament, educativa, formativa i d’inserció laboral…) – assistència que es fa extensiva als menors sota la guarda de la persona agredida-, drets laborals (reducció o reordenació del temps de treball, mobilitat geogràfica, canvi de centre de treball, suspensió de la relació laboral amb reserva del lloc de treball, extinció del contracte de treball), als drets econòmics (prestació econòmica quan la víctima de violència de gènere tingui ingressos mensuals inferiors al 75% del SMI i dificultats per accedir a un lloc de treball) i la preferència per accedir a habitatges protegits.

Esther Guerrero Pueyo

Bufete Guerrero & Associats

Sòcia Directora